Dins de
tu mateix
M’he
tornat més fort
Que la
temptació de les llàgrimes,
Jo,
ara, intento viure
El teu
cos confús.
L’alba
del dia et sorprèn
I als
ulls la veu s’hi encalla.
Passeges
pels Camps de rostoll.
A l’era
s’ha acabat el batre.
Ja no
pertanys als teus records.
El passat és un vell crepuscle
De tardor i fulles seques.
Dins de tu mateix, la casa freda
I un sotabosc ple d’insectes.
Esbalaït pel que et passa
Llisques cap a altres evocacions.
Recorda, és hora de calar-hi foc.
Jaume Fortuny
No hay comentarios:
Publicar un comentario