És llavors

És llavors quan sé
Que m’he de sobreposar
Deixant de divagar
Per aquests malèvols records.
No donant-t’hi més voltes.

Un cop a taula i prou,
ja està, s’ha acabat d’aquest color.

El meu cor es ple
Fort i jove, sang
Un cor roig encès
Guarint les ferides
Però cridant a la vida.

Mirar al fantasma del passat
I encarar-lo mirant-lo als ulls,
Els seus ulls foscos.
Ja he aprés la lliçó, ja pots marxar!

Un cor orgullós,
Un cor alegre
Un cor estimat
Un cor volgut.

Agafo l’ara i aquí
M’hi aferro il•lusionada
I crido al món que sóc i he de ser jo mateixa.
Lluitar pel que vull!