L'amor

L'amor arriba i se'n va. A vegades pot durar molt de temps, a vegades inclús per tota la vida, a vegades s'esfuma com el fum i no deixa rastre.
Em sento buida, amb nostàlgia, tristesa...Sento que una part de  mi ha marxat i ja mai més tornarà.
Vas ser l'home de la meva vida. Et vaig estimar, t'estimo i t'estimaré.
Em feia molt mal, em sentia molt malament, amb ansietat i molta angoixa. No podia patir més i et vaig deixar anar.
Potser va ser tot massa precipitat. No tinc la consciència tranquila. A vegades penso que podria haver fet més per aturar el meu patiment. No anavem al mateix unisó. Els nostres camins s'havien separat.
Per molt que t'estimés, quelcom havia canviat en les nostres vides.
Ja no estaves pendent de mi com abans, no estaves al meu costat en les malalties, no hi veia un futur nostre junts. I em feia molt mal veure que les coses havien canviat tant.
No acabo d'acceptar que estic en una altre etapa.
Tot ha canviat, la parella, els amics... Sento nostàlgia per tots els moments que vam compartir, que van ser molts. Has estat una part important de mi i sempre ho seràs.
Ara ja és massa tard per tornar enrrere. He de mirar el meu present. He d'estimar-me.

Gràcies per ser-hi, sempre.