Observació a M.

M. és una nena molt tímida. Juga a que és una dissenyadora i fa un càtering. Fa poemes i contes. Ella també és professora, model, empresaria, la fabricació de roba i fa dissenys de roba. Dóna classes a nenes (simbolitzant que són nines).

Continua la història de l'altre dia. Agafa les nines. La Montse i la Inés vesteixen i desvesteixen les barbies. 

La Montse col.loca les barbies damunt el prestatge. Comencen a jugar amb  les nines. 

I: I les meves nines què faran?

M: Jo faig aquesta nina. Avui us ensenyaré els dibuixos que han fet les vostres companyes, i si voleu, podeu copiar els dibuixos. D'on has copiat els dibuixos?

I: del penjador. 

Va preguntant a les nines d'on el van copiar.

I: Però ho faràs tu?

Jo prefereixo fer una cosa nova.

Llavors, la M. canvia de joc i utilitza les pintures.

M: Quins colors t'agraden més?

I: De la tardor.

M: Hauràs d'agafar els colors. Groc, vermell, verd.

La I. s'ofereix per agafar el paper de diari.

I: A tu t'agraden els colors de la tardor o prefereixes canviar?

M: Sí, ja m'agraden els colors de la tardor.

La M. dibuixa uns arbres, papallones i un cargol.

Diàleg amb les nines.

La I. fa veure que copia. Dibuixa en un dibuix. Mentrestant la M. pinta, la I. dibuixa. 

M. juga amb les nines. 

M: A veure el teu dibuix... Ara posaré la nota. Un  excel.lent.

I: Senbla un conte el què has dibuixat, ens el podies explicar?

M: Sí.

És molt insegura, tímida. Pregunta molt per agafar les coses. Es relaciona poc amb la gent. Ara té un grup d'amigues. Abans es bloquejava molt, ara ja no.

L'artteràpia l'ha fet millorar. S'identifica, li agrada ensenyar. Es monta una pasarel.la. Focalitza l'atenció en ballar, amb mocadors, i prepara el càtering.

S'ha dedicat a dibuixar tota l'estona.

També, utilitza la plastilina.

Hi va haver una sessió que parlava quan una companya seva la van operar del peu.

És un treball personal que necessita temps, però que obté resultats, ja que M. ha canviat en quant a la seva socialització amb els altres i es sent més segura amb sí mateixa.

L'artteràpia sempre s'ofereix a donar els materials, però mai intervé.

Observació en un centre d'artteràpia

L’observació que vaig fer va ser en un Centre d’artteràpia amb dos infants; M. i J. Em vaig limitar a observar mitjançant les notes de camp.

Per una banda, J. jugava amb un joc entre nines que són bones i dolentes. Jugava a despullar-les i que es barallaven entre elles, canviant el rol de les bones dolentes. En aquest cas, la moralitat juga un paper fonamental. Aquest joc el pot haver vist per la seva família o la televisió. Aquests conflictes li generen ansietat, i provoquen aquest desequilibri d’emocions.

Per una banda, M. és una nena molt tímida, que sovint li costa expressar-se. Porta 6 anys de teràpia amb la Inés. És un treball que va fent poc a poc. Pensa que és dissenyadora i fa un càtering. Fa poemes i contes. Ella també és professora, model, empresària, la fabricació de roba i fa dissenys de roba. Fa dibuixos de les nines. És molt insegura, i es relaciona poc amb la gent. Ara té un grup d’amigues, per tant, l’artteràpia l’ha fet millorar. S’identifica, li agrada ensenyar. Focalitza l’atenció en ballar, la pasarel.la, els mocadors i el càtering.

Tant a J. com a M. els ha ajudat l’artteràpia a millorar les competències emocionals, a tenir més habilitats alhora de socialitzar-se i a sentir-se millor amb si mateixos i les relacions interpersonals amb els altres. Un exemple, és M. que té un grup d’amigues fa poc. El joc amb els ninos o pintar els ajuda a expressar-se i a tenir més consciència emocional, que potencia més autoregulació emocional. Un altre factor és que ells puguin escollir el material amb el qual se sentin millor segons les seves necessitats.

L'espai, com es pot observar, està adaptat als infants amb materials plàstics, màrfegues, ninos, ceres, retoladors, llapis de colors, coixins, encaixos de plàstic, una cuineta, etc.

Marc teòric

Marc teòric

Tal i com esmenta l’Associació Americana d’Artteràpia (AATA) (2013), l’artteràpia es tracta d’una professió de salut mental que utilitza el procés creatiu de ‘’fer art’’ per a millorar el procés creatiu involucrat en l’expressió artística, ajuda a resoldre conflictes i problemes, desenvolupa habilitats interpersonals, a manejar el comportament, a reduir l’estrès, a enfortir l’autoestima, millorar la timidesa i assolir el coneixement d’un mateix.

Segons Dalley (1984), podem destacar que l’artteràpia es pot concebre com una forma de desenvolupament personal, d’autoconeixement i d’expressió emocional; i per tant, aplicables a qualsevol persona que tingui la necessitat d’explorar-se a través de l’art. En aquest cas, els infants tenen moltes capacitats creatives les quals poden plasmar amb l’artteràpia.

Si ens centrem en el context educatiu, l’aula escolar és un medi privilegiat pel desenvolupament social, intel·lectual i emocional dels infants. L’aula reuneix determinades característiques indispensables pel bon desenvolupament de la infància: un entorn social, la trobada amb els seus iguals, un lloc d’estimulació de nous aprenentatges, un espai entre l’adult i els seus ideals. L’aprenentatge no és dóna sense la identificació amb el que es transmet i el que s’aprèn cap a un mateix, sinó per afavorir la relació amb els altres.

Molts estudis demostren que les relacions interpersonals són els factors predictius del benestar emocional. La clau està en aconseguir ser emocionalment intel·ligents. S’estableixen diferents pautes per aconseguir una educació emocional òptima, entre els quals destaquem primer de tot, la identificació de les emocions, i per fer-ho possible és important la figura dels pares, atès que són un model a imitar pels infants. És per això que tant els docents com les famílies haurem de verbalitzar el que sentim, i així ens ajudarà a expressar-nos i comunicar-nos amb els altres.

El següent pas és l’autogestió de les emocions. Cal que ajudem als nens a detectar com es senten en cada moment segons el context o la situació plantejada. Si els nens es senten bé amb si mateixos, serà molt fàcil en el desenvolupament de la seva consciència emocional. És necessari que expressin les seves emocions, tant siguin positives com negatives, i d’aquesta manera, poder anomenar-les. I finalment, és fonamental treballar la causa de les emocions, ja que verbalitzant el que els ha provocat aquella emoció, seran capaços d’identificar les emocions i acceptar-les.

Per una banda, alguns consells que poden ajudar als infants a explorar la consciència emocional són: dibuixar com es senten a partir de les seves emocions, imitar conjuntament diferents emocions, escriure el que senten; per exemple, en un diari emocional, imitar diferents emocions, anomenar les emocions en parelles o petit grup i detectar la causa d’aquest comportament i/o llegir contes que parlar sobre l’educació emocional; un d’ells pot ser el ‘’monstre de colors’’ d’Anna Llenas. Per una altre banda, les activitats que poden ser útils per a una millora de la gestió de les emocions són: la música, el joc i el temps lliure compartit amb la família i potenciar el contacte físic, ja que l’afecte és molt important pels infants.

Segons Eduard Punset (2012), hauríem de donar més importància a l’aprenentatge emocional. La ciència ens indica que la gestió de les competències bàsiques és rellevant en el dia a dia dels infants. Per això, és necessari que no hi hagi una repressió de les emocions, sinó que es focalitzi en un aprenentatge en l’autogestió de les emocions, tal com s’ha esmentat en l’article anterior de Sant Joan de Déu, segons l’observatori FAROS (2015).

També, un altre autor molt conegut per treballar amb l’educació emocional és Rafael Bisquerra (2010), el qual defineix l’emoció com ‘’un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada el qual defineix la intel·ligència emocional com la presa de consciència de les emocions d’un mateix i dels altres, i amb una autoregulació, és a dir, un equilibri entre la impulsivitat i la repressió. La consciència i la regulació emocional es consideren competències bàsiques per a la vida, i són els factors claus que afavoriran  el benestar tant personal com social dels infants i ajudaran a superar els reptes per a la vida.

A partir de l’article de l’hospital de Sant Joan de Déu a l’observatori FAROS (2015), és important que el nen disposi d’uns recursos artístics i expressius per tal que pugui exterioritzar les emocions, sentiments i pensaments. Caldrà que l’infant es desenvolupi amb llibertat amb uns materials plàstics, els quals disposarà i l’ajudaran a desenvolupar la seva creativitat. Segons l’observació que es portarà a terme i a partir de les entrevistes amb els artterapeutes, s’analitzarà la hipòtesi de si l’infant experimenta una evolució després d’expressar-se artísticament tenint en compte els referents teòrics esmentats prèviament. L’artteràpia provoca una transformació davant un desequilibri humà, és a dir, un abans i un després durant la teràpia que provocarà un canvi emocional en la seva conducta.

En definitiva, l’artteràpia s’hauria d’incloure en el procés educatiu , per tal de vetllar pel desenvolupament de persones autònomes i equilibrades des del punt de vista intel·lectual, afectiu i social; amb una formació integral que permet actuar autònomament i prendre decisions necessàries per establir uns hàbits de vida. L’artteràpia pot facilitar l’expressió de sentiments i emocions, temors, dubtes...experimentant altres camins d’expressió, animant a la comunicació, a compartir vivències i experiències; pot millorar l’autopercepció i l’autoconsciència personal, disminuir l’agressivitat a l’afavorir el sentiment de fluix i relaxació, desenvolupar l’autoestima, autonomia, treballar la motivació intrínseca, la voluntat, millorar el clima de l’aula i de centre, etc.

Treball fi de grau

Estic fent el Treball fi de Grau en el Grau d'Educació infantil.

El meu TFG tracta sobre l'artteràpia, la qual es defineix l’artteràpia com l’ús de mitjans artístics com a possibilitat d’expressar emocions i resoldre conflictes de l’individu, definint l’artteràpia com <<una professió assistencial que utilitza la creació artística com a eina per facilitar l’expressió i resolució de les emocions i conflictes emocionals o psicològics>>.

Considero que és molt important educar en l’art, ja que desperta als infants els desperta la seva sensibilitat i creativitat, focalitzant atenció en tots els detalls, per  les coses quotidianes i senzilles, pels colors i les formes, pels éssers vius, per les seves característiques, fortaleses i virtuts. Fer art, ja sigui en la música, en la pintura, en la dansa, en el teatre, en el cine o en l’escriptura permet descobrir a partir de l’exploració del món que ens envolta d’una manera imaginativa i sensorial.

La curiositat innata i la creativitat es potencia en el nen quan pot experimentar amb els sons, les formes, els colors, les ombres, els moviments, els colors, etc., a través dels seus sentits i del seu cos. El cervell permet afavorir les connexions neuronals, crea noves i permet la flexibilitat creadora mantenint i conservant l’atenció en objectes diverses a partir del talent de l’infant.

És a dir, l’objectiu de l’art és desenvolupar les capacitats i obtenir beneficis emocionals i psicològics a partir d’un acompanyament del terapeuta i de la participació de l’infant.

Els objectius, els quals vull arribar amb el meu treball són els següents:

•  Descriure el disseny d’una pràctica d’artteràpia per millorar les competències emocionals i adaptada a l’escola.
• Conèixer com l’art influeix en l’educació emocional dels infants d’educació infantil mitjançant el disseny de la implementació.
• Publicar els coneixements teòrics i metodològics de l’artteràpia en un blog, el qual donaré a conèixer a partir del centre on realitzaré la meva observació. 

a