Sense paraules, sense alè

Voldria que ens allunyéssim del món ben sols,
navegant sense destí en un mar de llençols,

voldria perdre’m amb tu tota la nit,

que el nostre vaixell fos el nostre llit.

Deixar-nos arrossegar per la tempestat,

fer l’amor bojament enamorats

en un vaixell sense capità ni timó,

enduts només per la nostra passió.

Vull sentir que els nostres cossos ardents

s’embolcallen protegint-se de la pluja i el vent.

Vull acariciar cada mil·límetre de la teva pell

i pentinar-te amb els dits els cabells.

Vull abraçar-te, donar-te la meva calor,

protegir el teu cos nu del fred i la maror.

Vull besar-te els llavis, perdre’m en la seva dolçor,

besar-te el coll, besar-te el pit, fins que el meu bes t’arribi al cor.

Vull sentir-te respirar mentre miro els teus ulls verds,

veure com els tanques i en els meus braços et perds,

sentir com et deixes endur pel plaer,

com tots dos ens quedem sense paraules. Sense alè.