He de construïr una nova etapa, un camí el qual només puc decidir, on aprendré a estimar-me.
He de saber valorar-me, tenir més autoestima, aprendre dels errors.
El passat és una lliçó, però no una sentència.
Tot aprenentatge requereix el seu procés, la seva manera de crear i de fer.
M'he de fixar en totes les coses bones que he fet, començant per la carrera. Ja sóc mestra. El meu somni s'ha complert. I ara, a per el postgrau d'artteràpia.
Ara he de pensar en mi, he de sentir-me orgullosa del que sóc.
He de construir aquest camí tota sola, sense necessitat d'estar amb ningú.
Primer JO, després els altres.
Ara que m'aturo,
miro endarrere
i em dono conta del que sóc,
del que he estat i seré.
A cada pas,
un aprenentatge.
Un passat,
tot el que he aconseguit,
amb esmer i sacrifici,
fortalesa infinita,
coratge i valentía.
Sento que puc ser
puc renèixer,
puc ésser,
puc somiar i estimar.
Ara m'estimo.
Laura
