Nova etapa

He de construïr una nova etapa, un camí el qual només puc decidir, on aprendré a estimar-me.
He de saber valorar-me, tenir més autoestima, aprendre dels errors.
El passat és una lliçó, però no una sentència.
Tot aprenentatge requereix el seu procés, la seva manera de crear i de fer.
M'he de fixar en totes les coses bones que he fet, començant per la carrera. Ja sóc mestra. El meu somni s'ha complert. I ara, a per el postgrau d'artteràpia.
Ara he de pensar en mi, he de sentir-me orgullosa del que sóc.
He de construir aquest camí tota sola, sense necessitat d'estar amb ningú.
Primer JO, després els altres.

Ara que m'aturo,
miro endarrere
i em dono conta del que sóc,
del que he estat i seré.

A cada pas,
un aprenentatge.
Un passat,
tot el que he aconseguit,
amb esmer i sacrifici,
fortalesa infinita,
coratge i valentía.
Sento que puc ser
puc renèixer,
puc ésser,
puc somiar i estimar.

Ara m'estimo.
Laura

Temps de reflexió

Em toca reflexionar...pensar que estic en una nova etapa.
Buscant feina, fent entrevistes, estudiant el postgrau d'arteterapia.
Hi ha temps per tot.
He de ser forta i lluitar contra les adversitats.
He passat una etapa complicada, però ara toca recuperar-me i tirar endavant.
Sóc forta, lluitadora, resilient. Sempre ho he estat.
He passat per èpoques  molt pitjors.
Ara toca ser positiva, i pensar que vindràn  temps millors.
Una Laura millor, amb més aprenentatge per la vida.
Amb més il.lusió per un nou camí on he de tornar a renèixer.
Gràcies a tots els que m'heu fet costat.

Ara...respira...i continua endavant que la vida són dos dies.

L'amor

L'amor arriba i se'n va. A vegades pot durar molt de temps, a vegades inclús per tota la vida, a vegades s'esfuma com el fum i no deixa rastre.
Em sento buida, amb nostàlgia, tristesa...Sento que una part de  mi ha marxat i ja mai més tornarà.
Vas ser l'home de la meva vida. Et vaig estimar, t'estimo i t'estimaré.
Em feia molt mal, em sentia molt malament, amb ansietat i molta angoixa. No podia patir més i et vaig deixar anar.
Potser va ser tot massa precipitat. No tinc la consciència tranquila. A vegades penso que podria haver fet més per aturar el meu patiment. No anavem al mateix unisó. Els nostres camins s'havien separat.
Per molt que t'estimés, quelcom havia canviat en les nostres vides.
Ja no estaves pendent de mi com abans, no estaves al meu costat en les malalties, no hi veia un futur nostre junts. I em feia molt mal veure que les coses havien canviat tant.
No acabo d'acceptar que estic en una altre etapa.
Tot ha canviat, la parella, els amics... Sento nostàlgia per tots els moments que vam compartir, que van ser molts. Has estat una part important de mi i sempre ho seràs.
Ara ja és massa tard per tornar enrrere. He de mirar el meu present. He d'estimar-me.

Gràcies per ser-hi, sempre.